Sistema Solar

Avui parlarem d'un joc de rol de casa nostra, fet a catalunya, i que molts de vosaltres podreu trobar força bé de preu a la majoria de tendes roleres. Aquest joc es titula "Sistema Solar". Ni faré publicitat, ni el detractaré, simplement faré un análisi objectiu dels pros i els contres d'aquest sistema de joc.

Davant meu s'em presenta un petit manual de color groc de poc més de cent cincuanta págines de format segurament DIN A5. Senzill, sense dibuixos i que afirma a la contraportada que es adaptable a qualsevol estil de joc.

Començo a fullejar l'interior i la meva ment rolera es posa en marxa, comparant-lo amb altres sistemes que conec.
Efectivament, el manual de joc ens presenta un sistema que es pot adaptar a qualsevol situació de joc de rol: Podem anar als anys vint a enfrontar-nos amb les perilloses criatures de Cthullu o a atrapar al mafiós Al-Capone, podem llançar-nos amb la nostra nau a les estrelles per a destruïr estrelles de la mort o simplement per a buscar noves fronteres on encara ningú hagi arribat... i mil ambientacións més, tant de llibres i pel·lícules com inventades. En aquest sentit, el joc es extremadament flexible.

La creació de personatges ens posa en una situació interessant.
Les habilitats del personatge seran sempre de nombres baixos al principi (i extremadament baixos si el comparem amb altres sistemes, ja que el joc fa servir un sistema de daus fudge on el 7 es el nombre més alt que podem aconseguir), pero a totes les habilitats s'els hi ha de donar una raó de ser per el rerefons del personatge, la seva cultura i personalitat. Es poden posar les habilitats que es desitjin, sempre i quan estiguin en el marc de l'ambientació actual (es a dir, no puc ser un pilot espacial a la Terra Mitjana, pero si que puc ser-ho a bord de la nau Enterprice).

En general, no queda molt clar el paper del máster (al qual anomenen Guia del Relat) com a creador de l'aventura, sino que se centra molt en els jugadors i la seva tasca épica. Tant s'hi centra, que arriba al punt d'afirmar que quan un jugador aconsegueix una tirada "trascendental" (7) supera els límits humans, canvia el mon i acaba la campanya. Aqui s'ha comes un gran error. És el máster el que decideix quan acaba la campanya i el que narra les accións dels seus jugadors, no els daus.
El gran problema del Sistema Solar es el fet de que queda en un pla secundari l'encarregat de dirigir la narració i explicar els fets.

Dos punts interessants i que son els quals em farien recomanar comprar-lo, es que el sistema admet que els personatges poden patir danys psicológics a mes de físics, tot i que combina ambdos aspectes en un mateix recompte de punts de vida. El següent punt a remarcar es el de les "Claus d'experiéncia". Al meu parer, força novedós i no n'havia sentit a parlar. Aquestes Claus indiquen que el personatge no guanya experiencia al superar segments de l'aventura, sino al assolir objectius personals. Al actuar contra aquests objectius, el personatge perd l'experiéncia o la Clau. Amb l'experiencia que guanya pot comprar noves habilitats, millorar les que té o adquirir noves maneres de guanyar experiencia.

Resumint, que el sistema es prou interessant, assequible i té una manera prou bona d'entendre l'experiencia i el rerefons dels personatges. En canvi, posa poc énfasi en la figura del narrador i els jugadors poden guanyar el joc per separat, en lloc de com a un equip, cosa que ens trenca el que teniem com a base dels jocs de rol.