diumenge, 3 de novembre del 2013

Anima: Beyond fantasy

Un dels sistemes de joc que més hem fet servir a la nostra taula de joc es el de Anima: Beyond Fantasy. Es molt interessant, sobretot en com complementa magia (que podem separar en tres tipus, com explicaré més endavant) i  molta varietat d'armes i armadures, a mes d'interessants millores per el combat.
Pero aqui hi ha l'error.
Anima: Beyond fantasy es un joc de combats.

Ho lamento molt per als fans a mort d'aquest joc, que n'hi ha molts.
Anima es un joc orientat únicament a que els jugadors intercanviin atacs amb els monstres i personatges més poderosos imaginables, al mes pur estil dels manga Shonen.
Com a sistema, trobem que té un complex sistema de mágies, amb més de dos mil encanteris només en el llibre básic, i uns dos o tres cents més amb el suplement Arcana Exxet. Les mágies segueixen un sistema amb el que, conforme els jugadors pujen de nivell, es tornen més poderosos seguint diferents vies -llum, foscor, foc, terra, aigua, aire, creació, destrucció, nigrománcia...- fins a arribar a nivells exageradament divins, podent crear continents, dividir l'existéncia o cremar països.
Després trobem l'increïble sistema de mentalisme, que permet moure objectes amb la ment, teletransportar-se o dominar el foc. Té menys encanteris que la magia, pero al ser encanteris tipus, el mentalisme es molt més versàtil, pero extremadament difícil de controlar.
Finalment hi ha el Ki i aqui -que em diguin el que vulguin- crec que els dissenyadors s'han passat. ¿Per qué? Doncs perque el Ki permet fer burrades realment bésties -sacrificar punts de vida (els quals acaben sortint-nos per les orelles) per a destruir enemics molt més poderosos, treure l'espasa de la funda i, només amb aixo, matar cent persones...-. El Ki es tan poderós perque permet crear les técniques que el jugador volgui -amb un cert límit, pero que es torna quasi inexistent amb depén de quina classe i nivell- i hi té accés qualsevol. Per a ser mag o mentalista, es necessiten uns "avantatges", pero per al Ki, tan sols necessites un mestre que t'ensenyi a fer-lo servir, ja que se suposa que es la teva energia interna.
Trobém dotzenes de maniobres de combat, preses, defenses, esquives. Está molt ben fet a nivell de combat.
Pero es que es només aixo.

Observant les habilitats secundaries i llegint-ne les descripcions del llibre, un 80% estan orientades a fer-les servir durant el combat o les escenes d'acció, i n'hi ha molt poques de interpretació, interacció i altres.

Els dos llibres de rerefons que han sortit fins ara (Gaïa I i II) ens presenten un mon extens i realment interessant per a fer aventures, on la magia es una cosa prohibida i perseguida (cosa que m'ha fet limitar molt el poder mágic en la campanya que porto dirigint d'Anima des de fa temps), pero amb uns països amb identitats molt marcades i on, a cada ciutat, hi ha almenys una idea d'aventura.
Criatures en tenen moltes (en el manual básic o Core Exxet fins i tot hi ha regles per a crear-ne, i a "Los que caminaron con nosotros" en presenten prop d'un centenar), pero tenen unes habilitats tan exagerades que no entenc com poden existir en un mon on hi ha tan poca mágia per les coses de rerefons que ens presenten en els llibres.
Els suplements Dominus Exxet, Arcana Exxet i Dominus Exxet (Ki, mentalisme i magia, i artefactes, respectivament) presenten encara més maneres de fer servir els poders mágics.

Sincerament, jo no entenc als creadors del joc. El mon no está fet per el sistema o al revés.
Jo, personalment, recomano molt el mon de Gaïa a qualsevol, ja que es interessant i s'hi poden fer campanyes de tota mena: Pirateria, investigació, exploració, béliques, conspiracións, caça de bésties -la Inquisició i Tol Rauko son genials per a aixo-, caça de relíquies... i dona molt de joc a qualsevol nivell.
El sistema no el recomano a no ser que sigueu uns verdaders fans del manga i tingueu suficients tardes lliures com per a matar a una béstia -una altra cosa que té es que el sistema de combat es molt lent. -i no us interessi tant interactuar amb PNJs com destrossar-los fins que no quedi ni l'ànima.