No, per més que el títol pogui semblar que diu alguna cosa aixi, no parlaré del rol en viu, que no l'he pogut jugar mai, lamentablement.
En realitat, penso tractar un tema que vaig llegir un dia i que resulta ser una interessant idea: jugar una partida de rol on els personatges siguin els propis jugadors i l'ambientació, el mon real.
M'explico:
Un dia vaig llegir que era una interessant idea fer una partida de rol d'iniciació al mon real, on els jugadors s'interpretessin a ells mateixos i l'ambientació sigui un lloc que coneixen, en el meu cas, Figueres i l'Alt Empordà. La nostra aventura feia servir una fitxa de la Crida de Cthullhu, per tant cridava a la investigació sobrenatural.
La aventura va ser prou interessant, tot sigui dit.
Tan interessant que de seguida em van plantejar preguntes i em van comentar detalls que em van semblar increïbles i que podien donar per campanya. I aqui estem, amb una campanya pseudo-cthullhuninana (amb detalls d'altres novel·les o pel·licules) que ha enganxat a molta gent al rol. I aixó m'ha fet reflexionar.
En general ja eren gent a la que li interessaven aquests temes, alguns d'ells fins i tot havien provat el joc de rol i ho havien deixat perque no els acabava d'interessar l'ambientació o la narració del seu Master.
Pero el fet es que jugar com a ells mateixos en el seu propi mon va afegir els seguents detalls afegits:
1- Millor coneixement de l'ambientació, de manera que a l'hora d'investigar podien moure's pel 'mapa' sense preguntar-me on trobar cada cosa. Si necessitaven a la policia, un hospital, un lloc amagat, la biblioteca que ha d'aparéixer a cada aventura relacionada amb els Mites, etc. ja sabien on trobar-ho. No havien de demanar-me res més que "busco X al lloc Y, qué trobo?".
2- Mes bona interpretació o millor desenvolupament d'aquesta. Sobretot tenint en compte que els vaig demanar que no actuessin com herois, sino com ells mateixos. Moltes vegades corrien patint per la seva vida o preparaven un pla astut tenint en compte el que he explicat al primer punt, ja que coneixien l'entorn (en alguns casos millor que jo mateix, sobretot els que son de la propia Figueres).
3- Preocupar-se més per parar al dolent de torn, básicament perque si, hi ha perill que a Arkham s'obri un portal i que engoleixi el mon en una barbarie de bésties demoníaques, mort i desmembraments, i si, és perillos. Pero siguem sincers, el moment en que van començar un combat per parar un dolent que si li sortia bé el pla arrassaría la ciutat, el primer que van pensar va ser en salvar als amics/familia/llocs que coneixen i la gent que hi habita.
A termes generals, estaven més ficats en l'aventura, vaja.
Es una idea genial, de tant en tant, fer alguna aventura on els propis jugadors siguin els personatges, ja que podem aportar una certa varietat a la nostra taula de joc i donariem una volta de cargol als jocs de rol. A aquells que no ho hagin provat encara, els ho recomano, ni que sigui, una partida.
