El perqué d'aixó

Personalment, porto molt de temps jugant a un dels jocs més impressionants i infravalorats de la historia: El joc de rol. Sempre han tingut molt mala premsa, els jocs de rol, entre els quals afegiré les següents llegendes urbanes (que he sentit més d'una vegada):
1. Els jugadors de rol es tornen gent violenta.
2. Els jugadors de rol sovint acaben al manicomi.
3. Els que juguen a rol surten a matar gent de nit amb katanes.
4. Els jugadors de rol son, generalment, gent amb comportament suicida.

Primer de tot, la gent violenta no és influenciada pels jocs de rol, que simplement es basen en explicar una historia d'una manera diferent i novedosa per molta gent. No pas per jugar a rol la gent es torna violenta, ni per jugar a altres jocs com "Call of duty", per a posar un exemple. La gent violenta és violenta i necesita un tractament, igual que les persones violentes pel Call of duty, pot ser que una persona de cada mil sigui incapaç de diferenciar entre la realitat i la ficció, pero aixo no converteix a tots els jugadors de rol en gent violenta (o aixo, o convertim a tots els jugadors de consoles en gent violenta).

Següent pas en la meva defensa del joc de rol: Els jugadors de rol no van al manicomi per bogeria (o almenys, no habitualment). Simplement, passa el mateix que abans, que no saben diferenciar entre realitat i ficció. De fet, i parlant des de la meva experiencia própia, la gent que conec i que son jugadors de rol habituals son de les persones mentalment més sanes que conec. El joc de rol ha ensenyat a molts d'ells a pensar de forma imaginativa i a fer servir matemàtiques i llenguatge amb més fluidesa que cap classe de secundaria o batxillerat.

Tercera llegenda urbana falsa: Els jugadors de rol no som sicópates que sortim de nit a matar gent amb katanes. Molts de nosaltres ens gastem masses diners en manuals i material per a les properes partides com per preocupar-nos de tenir katanes a casa, i els pocs que en tenen, les tenen com a decoració i admiració de la cultura japonesa. Sincerament, i com ja he dit més amunt, els jugadors de rol son de les persones més sanes que conec, cap d'ells ha mostrat un comportament psicópata fora de la narració que fa un joc de rol.

I finalment, no som suicides: La gent es suicida perque está desenganyada amb la vida, perque no els hi queda res... Un jugador de rol té moltes més coses a fer. Apart del joc, té una vida diaria i normal. Només fa servir el joc de rol per a passar una divertida estona amb la gent que coneix. Som gent sana, com ja s'ha dit. Si els jocs de rol donen alguna cosa, son virtuts, entre les quals puc afirmar la següent llista (i segurament em deixo algunes coses):

-Aprenen a experimentar i a trobar solucions a problemes (reals i ficticis) amb més velocitat. Aquesta rapidesa mental acostuma a augmentar com més temps es porta en les partides.
-Millora l'agilitat del cálcul mental, especialment als grups que no fan servir calculadores. Aquesta agilitat és donada a que, al realitzar una tirada de daus, el resultat indica si el personatge ha obtingut un éxit o un fracas en el que volia fer. Agilitzant la suma, es millora (i molt) l'agilitat de la narració.
-Augmenta la varietat de léxic dels jugadors. Molt habitualment, els jugadors de rol augmenten la seva varietat de vocabulari, sobretot si el narrador de la partida (o máster, o DJ o com se li volgui dir) en té. Moltes vegades, aquest narrador buscará paraules noves per a les partides, si es prou dedicat, o llegirá buscant fonts d'inspiració per a les seves partides.
-Es una activitat social i cooperativa: Molta gent que juga a l'escac o al parxis (hi puc incloure altres jocs clàssics) competeix. En un joc de rol, els jugadors no s'enfronten els uns als altres de cap manera. Col·laboren com un equip per a sobrepassar els molts reptes que els proposará el narrador. Aixó fa que un joc de rol es converteixi en una activitat lúdica, social, narrativa i mental.

Els jocs de rol son, en realitat, una de les activitats més completes que es poden realitzar.
Pero amb tota aquesta parrafada m'he apartat dels objectius reals que tinc al començar a escriure aquest blog:

Simplement, faig aquest blog per a tenir una referencia de jocs de rol en català, ja que la majoria de sistemes que podem trobar están escrits en castellà o no trobem suficients referencies en el nostre idioma.
Vull incloure una serie d'articles per a intentar millorar l'experiéncia rolera tant per als narradors com als jugadors
I finalment, articles explicant alguns dels sistemes que podem trobar, amb avantatges i desavantatges de cada un.

També de tant en tant, inclouré algunes referencies a altres blogs (amb el permis d'els seus autors) o traduccións d'articles realment interessants, a més de referencies de coses que expliqui, basades en les meves partides i experiéncies.