No més Munchkins!

Molts es preguntaràn qué es un "Munchkin" al llegir el títol d'aquest article...

Senzillament, un Munchkin es el terme que es fa servir a jugadors de rol que s'especialitzen massa en un sol camp d'habilitats. Desgraciadament, aixo passa des del temps de la primera edició del més célebre de tots els jocs de rol: Dungeons & Dragons (Del qual puc afirmar que en posseeixo una edició). En aquest joc de rol, els jugadors tenien tres classes de personatge a escollir: Lladre, mag i guerrer.
Un guerrer era (i encara és, en molts sistemes) un expert en armes capaç de dur les armadures més grosses, aquell que obre camí i que rebrá més atacs de les hordes d'orcs de torn.
El mag és algú sense massa salut i armadura, que ajudará als seus companys amb la poderosa magia que hi ha al seu abast durant el combat.
El lladre es aquell que normalment es quedara darrera ajudant amb el seu arc, anirá a desactivar trampes amagades o atacará a l'enemic per l'esquena movent-se per les ombres.

Que algú m'expliqui quin es el problema amb aquestes classes de personatge.

Exactament: Tots estan orientats al combat i a l'exploració d'entorns hostils.
Aixi es perd l'esséncia del joc de rol i es passa a un simple joc de taula cooperatiu de un grup de jugadors contra un enorme exércit d'orcs que s'interposen entre els humans i el tresor de torn.

Aixó pot ser gratificant per a la majoria de jugadors, ja que veurán com el seu guerrer que abans matava un orc en combat d'un contra un, ara es capaç d'obrir-se pas amb l'espasa per les infestades mines de Moria, o que el mag que abans necessitava una hora per a protegir als seus companys amb un petit escut mágic que gairebé no aguantava mal, ara avança volant protegit per una cobertura intraspassable mentre cou els uruk-hai a foc lent.

Tots els másters que hi hagi per aqui, que cridin amb mi ben fort:
AIXO NO ENS AGRADA!

Un grup de jugadors ha de ser algú amb el que ens ho passem bé, que gaudim de les seves cares de terror al veure un enemic que han de derrotar amb inteligéncia, que siguin capaços de guanyar amb pocs recursos. Aixo satisfá al máster. Simplement, ens agrada a tots.

Si uns jugadors han de defensar un poblat, el máster agrairá més que demanin un mapa del poble i es posin a preparar trampes, barricades i posicións estratégiques que no pas que els quatre guerrers es plantin davant l'entrada i acabin amb l'amenaça sense dificultats.
A més, els personatges no son creïbles.

Jo no em crec que un mag hagi estat estudiant magia tota la seva vida, pero que la fitxa de personatge reflecteixi que es incapaç de diferenciar una planta verinosa d'un roure de cinc metres, o que mai hagi estudiat historia. Prou de personatges centrats en una sola característica! Els másters volem personatges coherents. Un personatge ha de saber fer una mica de tot. Ja está bé que es basi en l'equip, pero mai, repeteixo, mai, ha de crear un guerrer sabent que no n'hi ha cap altre en la formació de combat.
Quan em trobo amb els amics, no escollim un líder, un mag, un guerrer i un diplomátic, sino que tots escollim i fem el personatge que ens agrada agafant uns altres arquetips que ja li donen personalitat: el gàngster de passat fosc, el guerrer amable amb la gent, el diplomátic manipulador, el noble sense diners...

He explicat com NO han d'estar fets els personatges, la mala manera de jugar a rol. En propers articles indicaré altres maneres de fer personatges coherents.